Sky Crane

Una vegada el paracaigudes hagi fet la seva feina, tal com passa en aquest casos esdevé un perill per a la missió. El radar esperarà cinc segons a que s'hagi apartat l'escut tèrmic i quan consideri que és el moment just, donarà ordre de fer esclatar unes petites carregues pirotècniques i el Curiosity es precipitarà a buit com una pedra augmentant de nou la seva velocitat.
Tardarà uns segons abans no engegui els retrocoets per tal de separar-se del conjunt càpsula/paracaigudes i no topar amb ells. De fet el primer que farà quan els engegui és una petita maniobra d'allunyament.

El darrer enginy que portarà el Curiosity a Mart se'n diu etapa de descens, una vegada allunyat del paracaigudes i aturada qualsevol rotació haurà de dedicar els seus vuit motors d'hidrazina a frenar la caiguda i buscar un lloc per aterrar amb l'ajuda dels radars. Amb una velocitat de caiguda a 30km/h apagarà quatre dels motors  i mantindrà la velocitat fins a situar-se a 20 metres del terra.

Aquí comença el darrer moment crític, la maniobra Sky Crane. A aquesta alçada el conjunt s'estabilitzarà i el rover de 899 kg comença a baixar a 0,75 m/s penjat com en una grua, subjecte per tres cables de nylon i un umbilical per energia i comunicacions. Mentre baixa anirà desplegant les rodes i és prepararà pel contacte amb la superfície.

font: www.spacefligth101.com

Quan el Curiosity toqui el planeta vermell, les darreres carregues explosives tallaran els cables i el jetpack realitzarà una maniobra d'allunyament anomenada flyaway i acabarà estrellant-se en un lloc apartat a entre 150 m i 300 m.

Un del riscos de la missió és que aquesta maniobra final no s'ha pogut assajar mai sencera, ni tan sols a la Terra. El marge d'error no és gaire gran.

font: www.spacefligth.com

L'aterratge s'ha hagut de fer així per evitar que el rebuf dels retrocoets amb el terra puguin danyar els delicats instruments del nostre intrèpid explorador interplanetari.