Un dels principals problemes per viatjar per l'espai és com fer front a aquest tema, l'excessiva exposició a la radiació. Aquí a la Terra estem protegits pel cinturó Van Allen que ens la desvien, alhora que també protegeixen als astronautes de l'ISS o d'altres que estan en orbita baixa.
Per viatjar a la Lluna en el programa Apollo, els astronautes si que van estar-hi exposats, però la seva principal protecció va consistir en el fet que eren missions de curta durada i afortunadament no van coincidir amb cap tempesta solar rellevant.
Perquè de fonts de radiació en tenim dues d'importants, les tempestes solars i les que provenen de l'espai exterior, i si volem fer en un viatge a Mart cal tenir clar a què s'exposaran els viatgers humans i com solucionar-ho.
Per tal d'obtenir aquestes dades al nostre intrèpid explorador se li va posar un instrument adequat per fer les mesures, el RAD, l'únic instrument del laboratori que va estar en funcionament durant el viatge.
Doncs bé, aquesta setmana la NASA ha fet una conferència explicant el resultat de l'estudi de les mesures obtingudes, el resultat és que o bé protegim molt bé al futurs astronautes o no se'n sortiran pas.
Viatjar a Mart implica estar exposat a una radiació equivalent a fer-se un escànner de cos sencer cada 5 dies, uns nivell excessius. Les dosis acumulades de radiació matarien als astronautes durant el viatge o poc després al tornar.
El Curiosity mica en mica va aportant llum i guanyat-se el sou. Ell com que és de metall ja va prou protegit però ja cal que en Denis Tito s'ho rumiï bé això d'anar a fer un tomb per a Mart.