Intentant resumir les noticies confuses que volten per la xarxa m'ha semblat entendre que el que passa és el següent:
- Enviar un artilugi a l'espai sempre és una qüestió de pes, o millor dit de massa. El nombre de kg sempre és limitat i s'han d'optimitzar al màxim, per tant cada sonda porta exclusivament aquells instruments específics per a la seva missió, i si comptes amb un pressupost ajustat doncs encara amb més raó.
- La Fobos-grunt va ser dissenyada per connectar amb la terra a distancia i només hi ha una estació russa per emetre dades cap a ella i una petita xarxa d'antenes arreu del planeta que només poden escoltar-la.
- La sonda s'alimenta de panels solars que carregen una bateria, a més porta una altra bateria per les primeres orbites, per quan la terra li fa ombre. Aquesta bateria sembla que va fallar. En conseqüència la nau va entrar automàticament en mode "segur" en espera d'instruccions. Però quan passa sobre l'estació russa és de nit i no tenia energia per establir comunicació.
- Per tant s'ha quedat donant voltes a la terra en un orbita el·líptica on en cada volta s'acosta més a la Terra. S'han adequat antenes emissores auxiliars en parabòliques de la ESA per poder enviar-hi instruccions des de zones de dia. Però de moment no s'ha aconseguit establir un contacte fructífer, almenys fins avui.
- Malgrat es pugi tornar a activar-la, la seva finestra de missió ja es va tancar el dia 21. La sonda no porta prou combustible com per fer les seves maniobres si marxés ara. És podria replantejar una altre missió però és molt complicat degut a les especificacions dels instruments que comentàvem al principi.
Us deixo amb unes imatges de Fobos, el destí ja impossible, que he trobat al bloc Zemiorca
Una cosa més ...
... és tot un honor per aquest bloc que ens hagi enllaçat en Daniel Closa en un post titulat El Curiosity ja va de camí, del seu bloc Centpeus en el diari ARA.
Gràcies Daniel! ;-)