Camí de Mart

El doble

2012-02-23T09:01:00.008+01:00

Les estrelles del cinema tenen un doble que els substitueix en el rodatge de les escenes arriscades.
Els intrèpids exploradors interplanetaris que viatgen a les estrelles tenen un doble que es queda a casa per a fer proves i assajos.

foto via instagram de sandentotten

Per saber-ne més, JPL Photojournal.

Una cosa més ...

... han publicat aquesta interessant i espectacular pàgina sobre l'Spirit, es diu Spirit's Journey i en ella podeu "conduir" de forma virtual el robot i així recrear el recorregut que va fer sobre Mart. Esta molt bé per conèixer la seva història. L'Oppy de mentre segueix aparcat.

Constel.lació del Cranc

2012-02-19T19:03:00.008+01:00

Si veniu per aquí des de fa un temps potser haureu percebut que he anat canviant la imatge de fons del bloc. Això està fet amb la intencionalitat de remarcar l'idea de que estem explicant un viatge i que com a tal el teló de fons va canviant amb el transcurs dels dies.

Ara tenim un nou canvi, doncs si el podéssim veure des de la Terra l'MSL l'hauríem de buscar en la Constel.lació del Cranc.

Mica en mica ens hi anem apropant.

En aquesta constel.lació hi podem trobar objectes interessant com ara l'M44, M67 o la galàxia espiral NGC 2775.

Per saber-ne més:

- JPL Solar System Simulator
- JPL Where is the Curiosity?

Una cosa més ...

... l'Enric Marco , autor del bloc Pols d'estels, ha citat Camí de Mart en l'article L'aventura èpica de l'exploració d'un nou món publicat a El Punt Avui. Moltes gràcies Enric!

MAHLI (MArs Hand Lens Image)

2012-02-07T23:50:00.010+01:00

Seguim amb les càmeres, ara toca presentar a la Mahli.
Aquesta és per fotografiar objectes molt petits, de fins a 12,5 micres i esta situada a l'extrem del braç robotic amb altres instruments de recollida de mostres. Pot fer fotos en color i va equipada amb llum ultraviolada que li permetrà detectar fluorescències.
De fet més que una càmera és quasi un microscopi.

Per tal de calibrar-la, l'MSL Curiosity porta aquesta curiosa escaleta amb les referències de colors, mides i fins hi tot una moneda.

Per saber-ne més :

- JPL, Camera checkup
- Mars Science Laboratory, mission
- Institute for geophysics, Mahli.

Una cosa més ...

... la NASA publica cada dia un foto d'astronomia. Avui ha tocat aquesta espectacular composició de la Lluna de Saturn , Encelàd, feta per al sonda Cassini.

MASTCAM (Mast Camera)

2012-01-31T23:40:00.015+01:00

Està clar que, a l'igual que passa amb nosaltres, el lloc on li han posat les MastCam al Curiosity és el més ideal per a prendre bones imatges. Estic convençut que qui ho va decidir va pensar que les dues càmeres posades com si fossin ulls, li donaven al robot un aspecte més humà. Segur que faran unes fotos espectaculars .

Fixeu-vos amb el mida de cada "ull" comparat amb la navalla que hi ha al costat.

Per si en voleu saber més detalls tècnics d'aquestes càmeres us deixo uns enllaços:

- Mars rovers images.
- MSL Science corner.
- Malin space science systems
- JPL- Mars Science Laboratory

Una cosa més ...

... via The Road to Endeavour descobreixo que l'aficionat Damien Bouic va composar aquesta fabulosa foto-composició a partir d'aquestes altres fotos fetes per l'Oppy en el seu refugi hivernal. Heu vist quanta pols té damunt les plaques solars? Buf!

Onades estel.lars

2012-01-28T16:18:00.012+01:00

El dilluns 23 hi va haver una ejecció de massa coronal del Sol.

Quan l'onada de partícules ionitzades va arribar a la Terra el dimarts, va provocar espectaculars aurores al xocar contra la magnetosfera terrestre que ens protegeix.

L'onada va continuar la seva trajectòria i poc després va atrapar a l' MSL Curiosity, el qual va registrar l'augment de la radiació.
Recordem que de tots els instruments que porta el robot l'únic que està en funcionament durant el viatge és el RAD, i que precisament serveix per mesurar aquest tipus de radiació per saber a què s'hauria d'afrontar una hipotètica tripulació en un viatge a Mart.

Així doncs, el nostre intrèpid explorador encara no ha arribat a destí i ja el fan treballar de valent.

Una cosa més ...

... una abraçada a @prodellas i a Gonzalo Díaz. Que vagi bé la classe del dimecres!

Opportunity ja porta 8 anys voltant per Mart

2012-01-26T09:34:00.010+01:00

... i això que inicialment era una missió que només havia de durar 90 dies.

A la xarxa hi han molts vídeos i enllaços sobre aquests vuit anys d'exploració de l'Oppy i el seu company Spirit que va emmudir aviat farà un any.

Aquesta és una relació que procuraré anar actualitzant:

- Opportunity Mars Exploration Rover HD (vídeo)
- 7 years on Mars (vídeo), 6 years on Mars (vídeo)
- The road of Endeavour (bloc)
- Robots de Marte (vídeo 1), (vídeo 2)
- Observando a los seis magnificos (post del bloc Los viajeros estelares)
- ...

De moment, a inici de 2012, tenim al petit robot aparcat en un vessant orientat al nord per tal que les seves plaques solars puguin aprofitar millor la tènue llum hivernal. Quan el Sol torni a estar més alt esperem que reprengui el seu camí d'explorador marcià.

Una cosa més ...

... avui m'han convidat al programa Banda Ampla de TV3 per parlar del bloc.

Crònica d'una mort anunciada

2012-01-14T17:03:00.027+01:00

En els propers dies està prevista la destrucció per la reentrada en l'atmosfera terrestre de la malaurada sonda russa Fobos-grunt, que per culpa d'una fallada tècnica no va anar cap a Mart i porta orbitant la Terra des del passat mes de Novembre.

Aniré actualitzant aquest post a mesura que es vagin coneixen noves dades.

- L' ESA coordina la campanya internacional d'observació de la reentrada. Tothom pendent de la sonda russa.
- Afeccionats la fotografien en òrbita.
- Darrera data prevista per la caiguda : dia 15 a les 18:02 UTC.
- Situació en temps real., cliqueu aquí. o aquí també.
- Seguiment al Twitter @PhG_Reentry , @Zarya_info , hashtag #PhobosGrunt , #fobosgrunt , @sondas , @RussianspaceWeb , @Spaceflight101 ,
- També hi ha algun espavilat que intenta fer negoci via App Store.
- ...

Actualització : Bé, sembla que finalment haurà caigut aquest diumenge al vespre sobre al pacífic sud, segons confirma el Ministre de defensa rus i USSTRATCOM a les 17:45 UTC (+1 aquí). Aquí teniu un apunt sobre les causes del fracàs.

TCM

2012-01-11T21:37:00.020+01:00

El dia 11/1/12 a les 23:00 UTC va ser el moment del TCM, es a dir d'una Trajectory Correction Maneuvers.

Aquesta és una maniobra important i ha fet que la sonda s'encarrili cap a Mart abandonant lleugerament el recorregut que fins ara compartia amb l'etapa propulsora Centaur, de la qual és va separar poc després del llançament però que degut a la inèrcia ambdós enginys han compartit trajectòria fins ara. La Centaur com que no pot fer TCM, passarà apartada del planeta i acabarà orbitant el Sol, doncs al no estar esterilitzada no s'ha volgut que impactes contra Mart.

La maniobra consisteix en una seqüencia coreografiada de l'encesa dels vuit petits propulsors en hèlix (agrupats en dos grups de quatre) que disposa la sonda, donant un canvi de velocitat d'uns 12,3 mph. Això és va aconseguir fent alternativament unes dos-centes petites enceses de 5 segons de cadascun dels propulsors al llarg de 175 minuts.

Recordem que hi havien previstes fins a 6 TCM durant el viatge, que la primera no es va fer en el seu moment (per que no calia) i per tant s'haurà d'anar veient com és manté el calendari de TCM's.

Per altra banda sembla que hi han hagut problemes amb el sensor d'orientació via detecció d'estrelles i s'estan treballant amb els ordinadors redundats per esbrinar les causes per els quals no va del tot bé.
Més dades, les plaques solars donen al conjunt 780 watts, la taxa de telecomunicacions és de 2 quilobits simètrics i la nau es troba girant a 2,04 revolucions per minut.

Més informació aquí (traducció), aquí (traducció) o aquí.

Més sobre el REMS

2012-01-04T22:15:00.019+01:00

Si mireu el vídeo de l'altre post veureu que el sensor de vent de l'estació meteorologica REMS que porta el Curiosity (construida sota el lideratge del Centro de Astrobiologia) té com a element cabdal un xip que va ser dissenyat des de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Al buscar informació sobre el tema, vaig rebre de la Real Academia de Ingeniería un mail amb l'enllaç a un document fet per Luis Castañer sobre aquest xip, recomano la seva lectura.

Vaig aprofitar també per fer un parell de preguntes, que gràcies a la col.laboració de Paloma Lanera del Gabinet de premsa del RAI, em va poder contestar el mateix Luis Castañer.
Us copio literalment les preguntes i les respostes així com unes fotos que em varen enviar.

Muchas gracias Paloma, y por supuesto tambien a Luis Castañer. Un saludo!

Pregunta: ¿Teneis constancia de si esta tecnologia (REMS) va a poder tener algun uso comercial? ... o bien alguna otra aplicación en la que pueda aprovecharse?

Respuesta : Muchos de los instrumentos ( la mayoría) que se estan embarcando para Marte son desarrollados específicamente para cada misión debido a las diferencias que hay entre las mismas: el sitio disponible, el peso máximo y el consumo de potencia. Por ese motivo los instrumentos en sí mismos no son muy reutilizables en otras misiones. Sin embargo, si son reutilizables los conceptos que se han usado, así como los resultados de las pruebas de validación que se hacen. En general lo que suele tener continuidad de unas misiones a otras es el conocimiento generado y por lo tanto situa bien a una tecnología que ha funcionado como potencial candidata para las futuras misiones. Solo en algunos casos se produce un componente que tiene características parecidas a lo que se entiende por un componente comercial que se puede encontrar en un catálogo.

Pregunta: .... imagino que cuando la NASA solicita un aparato para una sonda de este tipo ademas de adjuntar la lista de funciones que debe realizar, tambien debe de indicar una serie de especificaciones relacionadas con la misión. Es decir, que el aparato debe de aguantar las vibraciones del lanzamiento, el viaje por el espacio, el estruendo y el calor de la entrada en la atmosfera marciana, ademas de poder ser operativo en las condiciones climaticas de Marte.

La pregunta consistiria en saber si realmente alguna de estas especificaciones de mision han supuesto algun problema especial en el transcurso del proyecto.

Respuesta: Los requisitos fundamentales en una misión espacial son la funcionalidad y que sea operativo dentro de unos limites estrictos de peso y consumo de potencia. La funcionalidad debe ser demostrada en las condiciones ambientales , en este caso de Marte, que fundamentalmente son baja temperatura y baja presión. Ademas los instrumentos tienen que superar unas pruebas de vibración, choque, stress termico etc para asegurarse que no hay ningun fallo que se manifieste en esos ensayos. En este caso el anemómetro se basa en la conveccion de calor al medio y para que sea sensible a las velocidades de viento esperables es preciso suministrar una potencia electrica para calentar los chips que estan en contacto con el medio. Este apartado es el que ha necesitado de atención especial para no superar la potencia maxima establecida para este instrumento y ha llevado consigo el uso de estrategias de control que lo han hecho posible. Hicimos una comparación en términos de consumo con los instrumentos que viajaron a Marte en 1975 y en 1997 y el nuestro necesitaba consumir menos potencia. Este estudio se publicó en una conferencia internacional en la Ciudad de Dresden en 2008.

L'equip de la UPC que va dissenyar el xip. Fotos gentilesa RAI.

Punts de vista

2011-12-29T00:01:00.023+01:00

L'MSL Curiosity segueix el seu rumb i si es podes veure des d'aquí ara el veuríem a la constel.lació de Canis Minor.

Aquesta petita constel.lació es localitza per la seva principal estrella Procyon, que junt amb Sirius (l'estrella més brillant i que està a Canis Major) i Betelgeuse (a Orió) forment el fàcilment identificable Triangle d'hivern.

Si amplieu clicant la següent foto, que he obtingut amb el Solar System Simulator de JPL, om hi pot distingir les tres estrelles i veure la posició actual de l'MSL. Orió té un to blavós, cap al centre, a la dreta i l'MSL està a l'esquerra de Procyon.

No obstant, si l'MSL el miressin des de Mart, la perspectiva seria diferent i es veuria quelcom així ...

... bé, això no és del tot cert.

La posició actual de Sol-Terra-MSL-Mart fa que a nosaltres ens quedi l'MSL al canto nocturn de la Terra i per això podem veure aquelles estrelles.
Però des del planeta vermell, la Terra i l'MSL queden al costat del Sol i per tant allà és de dia i com que Mart també te atmosfera, la visió seria més i menys així.

La situació actual des d'un altre suposat punt de vista , el de la veterana sonda Voyager 1.

A l'imatge també s'hi pot veure la posició actual de la sonda Juno camí de Júpiter, que llançada a l'agost del 2011 ha trigat la meitat de temps en creuar l'òrbita de Mart (per primera vegada) del que ho farà l'MSL.
La Juno des del seu punt de vista ho veuria aixi ...

Bé, finalment aquí teniu la posició a final d'any més ben definida ...

Passeig en trineu sobre Mart

2011-12-21T10:33:00.003+01:00

RAD (Radiation Assessment Detector)

2011-12-16T20:25:00.004+01:00

Mentre duri el viatge i abans no arribi el moment d'infart quan l'MSL farà la complicada maniobra d'aterratge al mes d'agost, tindrem temps per anar coneixent detalls del nostre intrèpid explorador.

Seguim amb un altre dels 10 instruments que fan del Curiosity un autèntic laboratori amb rodes, el RAD (Radiation Assessment Detector).
Aquest aparell mesura la radiació ambiental com ara els raigs gamma. La seva importància radica en que ha de permetre saber en quines condicions es trobaran els astronautes quan es faci un viatge tripulat a Mart.
Recordem que l'efecte de la radiació en la salud humana, com ara el desenvolupament de càncer, és un dels grans problemes a resoldre en els viatges espacials.
L'ISS orbita molt aprop de la Terra i per tant protegida d'aquestes radiacions, i els astronautes que van anar a la Lluna hi van estar pocs dies exposats a ells, a diferència del que passaria en una missió a Mart.

L'aparell, construït per universitats americanes i alemanyes, no tan sols farà mesures en la superfície marciana, si no que ja ha començat a treballar i està prenent registres durant el viatge.

Per saber-ne més sobre el RAD Science Corner, Viajeros estelares, JPL i aquí també.

Començem per Hidra

2011-12-09T18:51:00.018+01:00

Si busquem Mart en el cel estrellat en aquests dies d'hivern haurem d'esperar a la matinada i el trobarem sota la constel.lació del Lleó.

Per fer-ho he fet servir el programa Stellarium que va molt bé per això. Al planisferi podem indicar que ens representi l'òrbita de Mart i la seva ubicació actual contra els fons estel.lar.

Malauradament no puc representar-hi la localització de l'MSL Curiostiy. Per això he fet una consulta a l'amic Xavier Luri, qui m'ha facilitat aquesta adreça del Jet Propulsion Laboratory i alhora (gràcies Xevi) m'hi ha posat les dades de l'MSL.

taula de trajectories gentilesa de Xavier Luri

Ara puc saber cada dia en quin lloc del cel hi ha l'MSL i el podrem imaginar, perquè és massa petit per poder veure'l ni tan sols amb potents telescopis, en el seu viatge interplanetari.
Amb això també es podria representar a l'Stellarium l'MSL, però encara no he estat capaç de fer-ho, de moment.
En canvi ho podeu veure a Where is Curiosity, o fent servir el Solar System Simulator de JPL.

A més podem aprofitar i fer un repàs de totes aquelles estrelles que tindrà com a fons, vist des d'aquí, en el seu periple. Des d'ara i fins al 28 de desembre el tindrem en la constel.lació d'Hidra femella.

Constel.lació que conté tres objectes Messier l'M68, M48 i l'M83 o galàxia del Molinet Austral.

les fotos són de la Viquipèdia

Nota important: quan em refereixo a que Mart està a tal o qual constel.lació tingueu en compte que sempre estic parlant d'astronomia, és a dir de ciència.
Mai, en cap cas, estic fent cap mena de referència a l'astrologia.

Glaceres marcianes

2011-12-03T00:07:00.022+01:00

Segueixen les males noticies per a la Fobos-grunt. L'ESA ha anunciat que després de varis intents en condicions optimes no han aconseguit resposta de la sonda russa i fan una pausa en l'intent d'ajudar-los. No obstant conservaran encara un temps més les antenes que han preparat per si es produís algun canvi. Podeu seguir en detall els intents a la web de Zarya.
Si no hi han novetats la sonda acabarà el seu curt periple a principis de gener cremant-se en una entrada descontrolada a l'atmosfera.

Us poso un retrat de família de totes les sondes enviades a Mart, tant les que han tingut èxit com les que no, tant en òrbita com en superfície. La primera en estaballar-s'hi va ser la russa Mars 2 i la primera en aterrar-hi sencera la Mars 3 ahir va fer 40 anys, encara que només va tenir una vida de 20 segons just per mig enviar la primera "foto". Però no va poder desplegar el petit robot caminador que portava, vídeo minut 8:30.

És a dir que quan l'MSL arribi a Mart no estarà sol, doncs ja n'hi han d'altres que fa temps hi treballen.

Just avui s'ha donat a conèixer unes imatges obtingudes per la sonda europea Mars Express el passat estiu, on s'hi poden veure unes possibles glaceres marcianes.

Més informació aquí, aquí i aquí.

Bona punteria

2011-12-02T11:12:00.014+01:00

Per poder iniciar un viatge interplanetari el primer que cal és aconseguir la velocitat d'escapament, aquesta feina la va fer el coet Atlas V. Una vegada en òrbita cal apuntar i donar una altra empenta en la direcció adequada i això va ser tasca de la segona etapa Centaur.
Passa però, que el Centaur no tan sols va propulsar l'MSL sinó que també és va propulsar a ell mateix i per evitar que caigui també a Mart (a diferència del robot aquest tros de coet no està esterilitzat) s'ha previst que aquesta empenta no porti directament al planeta sinó que l'MSL haurà de fer unes petites correccions durant el trajecte.

La primera d'aquestes correccions de ruta s'havia de fer quinze dies després de l'enlairament, però segons acaba de tuitejar avui el Curiosity, com que el Centaur va afinar tant la punteria no caldrà fer de moment la primera correcció.

Les correccions de trajectòria, o TCM Trajectory Correction Maneuvers, programades en principi eren sis. Les tres primeres en la fase de creuer i altres tres poc abans d'arribar a Mart.

També explica pel Twitter que la seva velocitat relativa el Sol és de 73.836 mph, respecte a la Terra és de 7.512 mph i respecte a Mart de 58.952 mph. A l'espai tot és mou!
Si voleu més dades podeu consultar aquesta simulació que li han fet, o bé mirar aquest vídeo.

Tothom pendent de la Fobos-Grunt

2011-11-30T14:01:00.009+01:00

Més coses de la sonda russa:

- Per una banda unes fotos que li han aconseguit fer uns astrònoms afeccionats, gràcies a les quals quasi poden assegurar que els panells solars s'han desplegat.

La que es veu tan nítida és, òbviament, una maqueta per poder fer la comparació.

-A més de les antenes de Perth a Austràlia, també a Mas Palomas a Canàries intenten contactar amb ella. Sembla que la sonda en mode "segur" hauria d'enviar telemetria cada dues hores. Però resulta que la seva òrbita és de 90 minuts i la meitat està a l'ombra, és a dir sense energia.

- Si voleu veure la seva òrbita actual ho podeu fer a Heavens Abobe, anant a aquest enllaç i clicant a orbit per veure el mapa.
I via sondasespaciales.com també he trobat Zarya.info on monitoritzen el seu perigeu i l'apogeu. El fregament amb les capes altes de l'atmosfera li fa perdre velocitat i la fa baixar, als 180km els fregament atmosfèric la faria entrar directament i de manera incontrolada.

Clicant els enllaços podeu anar a les fonts on he tret la informació per fer aquest post.

Donant voltes

2011-11-29T00:01:00.015+01:00

Mentre l'MSL enfila cap a Mart, malauradament la Fobos-grunt segueix donant voltes a la Terra i és una llàstima. És una pena perquè era un missió elegant i molt ambiciosa malgrat el seu pressupost, d'uns 160M$ front els 2600M$ del rover americà.

Intentant resumir les noticies confuses que volten per la xarxa m'ha semblat entendre que el que passa és el següent:

- Enviar un artilugi a l'espai sempre és una qüestió de pes, o millor dit de massa. El nombre de kg sempre és limitat i s'han d'optimitzar al màxim, per tant cada sonda porta exclusivament aquells instruments específics per a la seva missió, i si comptes amb un pressupost ajustat doncs encara amb més raó.

- La Fobos-grunt va ser dissenyada per connectar amb la terra a distancia i només hi ha una estació russa per emetre dades cap a ella i una petita xarxa d'antenes arreu del planeta que només poden escoltar-la.

- La sonda s'alimenta de panels solars que carregen una bateria, a més porta una altra bateria per les primeres orbites, per quan la terra li fa ombre. Aquesta bateria sembla que va fallar. En conseqüència la nau va entrar automàticament en mode "segur" en espera d'instruccions. Però quan passa sobre l'estació russa és de nit i no tenia energia per establir comunicació.

- Per tant s'ha quedat donant voltes a la terra en un orbita el·líptica on en cada volta s'acosta més a la Terra. S'han adequat antenes emissores auxiliars en parabòliques de la ESA per poder enviar-hi instruccions des de zones de dia. Però de moment no s'ha aconseguit establir un contacte fructífer, almenys fins avui.

- Malgrat es pugi tornar a activar-la, la seva finestra de missió ja es va tancar el dia 21. La sonda no porta prou combustible com per fer les seves maniobres si marxés ara. És podria replantejar una altre missió però és molt complicat degut a les especificacions dels instruments que comentàvem al principi.

Us deixo amb unes imatges de Fobos, el destí ja impossible, que he trobat al bloc Zemiorca

Una cosa més ...

... és tot un honor per aquest bloc que ens hagi enllaçat en Daniel Closa en un post titulat El Curiosity ja va de camí, del seu bloc Centpeus en el diari ARA.
Gràcies Daniel! ;-)

Fotos de viatgers

2011-11-28T00:17:00.011+01:00

Scott Ferguson ha aconseguit fotografiar l'MSL Curiosity i l'etapa Centaur en la seva partida cap a Mart. Ho podeu veure millor aquí.

... i també l'ha caçat en Duncan Waldron @ozalba . Fotos aquí.

El "núvol" segurament és algun gas expulsat de l'etapa Centaur que va donar l'impuls per marxar a l'MSL i que també va cap a Mart. Però com que no té sistema de correcció de ruta doncs no hi arribarà i acabarà orbitant al voltant de Sol per sempre més.

També via Los viajeros estelares he trobat aquest vídeo de Gerhard Dangl.

Avui dia 28 a la matinada, la sonda creuava l'òrbita de la Lluna.

REMS ( Rover Environmental Monitoring Stations)

2011-11-27T19:44:00.007+01:00

Ha començat un nou viatge cap a Mart i he pensat que, com en tots els viatges, va bé tenir una mica de lectura per fer més lleuger les estones d'espera. Tenim doncs, nou mesos fins a l'agost del 2012 per anar aprenen més coses sobre els instruments del rover marcià.

Per començar una perla, aquest vídeo molt instructiu sobre el REMS (traducció al català). No us el perdeu, segur hi descobrireu coses molt interessants ...

4,3,2,1 ... LIFTOFF!

2011-11-26T18:12:00.005+01:00

Doncs ja tenim a l'intrèpid robot explorador camí cap a Mart.
M'ha anat just però he pogut seguir en directe l'enlairament a través de la xarxa. De coets se n'envien quasi cada setmana a l'espai però aquests més rellevants sempre son emocionants de veure en directe.
M'ha agradat poder seguir a Ainhoa Goñi que va sortir escollida per anar al tweetup, ha estat emocionant seguir de nou la litúrgia de llançaments de coets de la NASA i és d'agrair l'esforç divulgatiu que fan, doncs a més de les imatges del vídeo també posen una animació d'ordinador per il.lustrar el procés d'ignició de la segona etapa Centaur, que és la part que dóna l'impuls per anar cap Mart a l'MSL quan aquest ja esta en òrbita.
Molt interessant ha estat poder veure també en directe la separació de tot el grup de l'MSLCuriosity de l'etapa Centaur.

Vinga doncs, ara si que ja estem camí de Mart.

més fotos a spaceflight now

... el moment de la separació, cap al minut 2:00 del vídeo.

Compte enrere

2011-11-25T20:22:00.005+01:00

més fotos del rollout a spaceflight now

Aniré posant aquí tots els enllaços que trobi per seguir l'enlairament de l'Atlas 5 amb l'MSL Curiosity, que serà aquest dissabte 26 a les 16:02 hora d'aquí, si no hi ha cap problema.

- NASA TV on live, of course.
- amb comentaries d'afeccionats en castellà a sondas espaciales
- Twitter @MarsCuriosity , @NASA , @ulalaunch , @NASAtweetup , @NASAJPL , @NASAKennedy
- Meteo 70% favorable segons @SpaceflightNow
- Facebook Mars Curiosity
- La Vanguardia , també n'ha parlat.
- Vídeo Rocket and rover ready for fligth
- Tweetup program pdf's
- Al twitter d'Ainhoa Goñi, una afortunada madrilenya que va sortir escollida pel tweetup @AinhoaGoñi .
- 30 espectaculars fotos a In Focus
- Més fotos al Media Gallery del KSC
- Temores atómicos , per si us neguiteja el plutoni de les piles de l'MSL .
- El bloc Amazings.es enllacen l'ustream en directe i ho comenta el Daniel Marín d' @Eurekablog
- Així ho va viure Luis Castañer, cap de l'equip que va fer el REMS.
- Launching Mars Rover (vídeo)
- Launching Curiosity (vídeo)

Ready for launch

2011-11-22T20:26:00.001+01:00

Launch:
Nov. 26, 2011, 7:02 a.m. PST
(10:02 a.m. EST)

Launch Window:
Nov. 25 and Dec.18, 2011

Launch Location:
Cape Canaveral Air Force Station, Florida

Landing: August 2012

Uns no marxaran i altres es preparen

2011-11-21T20:27:00.001+01:00

Avui s'ha tancat la finestra de llançament cap a Mart de la Fobos-Grunt. És a dir, que encara que a darrera hora és podes "ressuscitar" la sonda que actualment orbita fora de control al voltant de la Terra, ja no seria possible realitzar la missió doncs el planeta vermell no estaria en el lloc adequat per fer les maniobres. Ara com a molt podrien enviar-la a la nostra lluna.
Per tant, donem ja totalment per perduda la missió de la sonda russa. :-(

En quant a l'MSL Curiosity, recordeu el tema de la finestra per on hi havien de posar l'MMRTG?. És a dir la "pila" de radioisòtops, doncs ja l'han pujada cap amunt en la torre d'ensemblatge. Com a anècdota llegeixo que a la capsa on ho transporten en diuen "la gàbia dels goril·les",

... per tant, tot això vol dir que falten ja pocs dies per l'enlairament.

A Mart, l'Opportunity després d'estudiar i passejar-se pel damunt dels pedruscots batejats com a homestake, a tornat a continuar el seu periple cap a l'indret inclinat al nord on ha de passar l'hivern.

... Moscou, tenim un problema.

2011-11-10T20:43:00.000+01:00

Imagino que aquesta hagués estat la frase que haurien pronunciat si podessin els microscòpics cosmonautes de la Fobos-Grunt.

La cosa està molt xunga. :-(
Una vegada la sonda va entrar en orbita al voltant de la terra van fallar els motors que l'havien d'impulsar cap a Mart i s'ha quedat donant voltes per aquí.

La situació és aquesta:

- La nau s'ha quedat orbitant la terra, al no engegar els motors per marxar. Suposen una errada de software que no ha activat el sistema de guiatge.
- Només hi ha una estació que pugi enviar dades, la de Baikonur, la resta només poden rebre'n. Recordem que el pressupost dels russos és aproximadament unes vint vegades inferior al de la sonda americana. Per tant, només es poden enviar dades cada vegada que la sonda passa per damunt de l'estació, és a dir cada dues hores.
- La dificultat de comunicar-se fa sospitar problemes amb el desplegament de les antenes, podria ser que un tanc de combustible les tapés.
- Si no se solventa el tema, la sonda entrarà a l'atmosfera en 5-10 dies.
- No és per alarmar-vos, però encara porta tot el combustible al damunt i la seva òrbita passa a aprop nostre.
-Vist que s'ha convertit amb un satèl.lit, l'hi han posat matricula 37872 (USSPACECOM) et 2011-065-A.
- És una mica empipador que els mitjans de comunicació només l'hi hagin donat espai quan ha tingut problemes. Talment com l'Apol.lo 13, a més de que he llegit algun article escrit amb molt poc criteri.

Més informació aquí , aquí , aquí, aquí i sobretot aquí.

La Fobos-grunt ja és camí de Mart

2011-11-09T20:44:00.001+01:00

La primera de les dues sondes que s'enviaran aquest mes des de la Terra a Mart, aprofitant l'alineació planetària favorable, ja està de camí cap el planeta vermell.

La sonda russa Fobos-Grunt s'ha enlairat del cosmodrom de Baikonur. Tal com he vingut fent fins ara us deixo uns enllaços que podem trobar a la xarxa amb informació sobre el tema:

Vídeo del trasllat i posicionament del coet Zenit que s'ha fet servir. Fixeu-vos el que us vaig comentar que els russos ensamblen en horitzontal i no posen el coet en posició vertical fins al darrer moment. Via Spaceflight Now.

Balistica del vol orbital. Via fhobos.cosmos.ru

Vídeo del moment de l'enlairament ...

... i finalment podeu trobar un molt complert post de la missió del bloc Eureka.

Darrera hora: el motor que l'havia d'impulsar fora d'òrbita terrestre no ha funcionat. La sonda ha quedat orbitant la terra i caldrà reprogramar el seu soft.

Podeu seguir la seva orbita en aquesta web i per seguir com va tot ho podeu fer al twitter amb el hashtag #FobosGrunt .

En vertical o en horitzontal

2011-11-02T20:01:00.001+01:00

Els americans tenen tradició de muntar els seus coets en vertical. Aquestes i altres fotos de l'ensemblatge final del coet de l'MSL Curiosity aquí, i el vídeo aquí.

Els russos tenen tradició de muntar els seus coets en horitzontal. No els aixequen fins al darrer moment.
Més fotos de com posen dins la còfia a la Fobos-Grunt clicant aquí .

... i l'Oppy de camí al seu refugi d'hivern s'ha trobat una filera de pedres tot curiosa i s'ha entretingut a xafardejar. És que s'encanta amb qualsevol cosa. Més info aquí i aquí.

Microastronautes

2011-10-27T21:04:00.001+02:00

La sonda Fobos-Grunt no tan sols portarà a la Cuca de llum com a passatger sinò que també en portarà uns quants de passatgers ... orgànics i amb bitllet de tornada!
És a dir que els primers astronautes en anar a Mart i tornar a la terra seran uns tardígrads russos. Més informació als blocs La ciencia de la Mula Francis i a Sceintific American.

Si l'altre dia dèiem que l'MSL Curiosity semblava un platet volador, en aquesta foto apunt de ser encofiat sembla un american pie. ;-)

... i l'Opportunity segueix el seu caminet. Sol és la terminologia que fan servir a la NASA per designar una jornada laboral marciana i comencen a comptar des del moment en que l'andròmina arriba al planeta. De manera que l'Oppy porta 2756 dies marcians treballant.

La finestra

2011-10-23T21:06:00.001+02:00

L'altre dia quan vaig veure les fotos on encapsulaven al Curiosity em vaig fixar en aquesta finestra que us he senyalat en la foto i que no vaig acabar d'entendre la seva funcionalitat. És obvi que el nostre intrèpid explorador no s'entretindrà pas mirant per la finestreta durant els nou mesos que durarà el viatge fins al planeta vermell.

La resposta l'he trobada avui al bloc Los viajeros estelares de tokaidin. Ha diferència dels altres rovers que funcionaven amb plaques solars, el Curiosity ( o MSL) funcionarà amb piles, amb una pila nuclear de radioisòtops de plutoni 238 anomenada MMRTG . Aquesta bateria és la única manera de donar a un rover d'aquest tamany l'energia necessària per poder fer funcionar tots els seus instruments i per propulsar-se. Això li donarà una autonomia que no tenien els seus predecessors alimentats per la tènue llum solar que arriba a Mart.

Doncs bé, aquesta pila nuclear és aquell bulto gros que té el rover en el "cul" que es veu en les fotos i vídeo. Degut a que és pot escalfar massa no li posaran fins els darrers dies i per això han deixat la finestreta.
Sí, una tapeta com en les joguines, per posar-hi les piles en el darrer moment.

Les feines van seguint el seu curs. Aquesta setmana han desembolicat la còfia aerodinàmica protectora que protegeix la carrega útil durant l'enlairament.

... és que només falten 41 dies per l'enlairament i el noi està impacient.

Falta menys

2011-10-23T21:05:00.002+02:00

Falta menys per a que l'alineació planetària Terra-Mart obri el període que permeti la sortida de sondes interplanetàries amb destí al planeta veí.

Una foto de la russa Fobos-Grunt on s'hi veu bé la cuca de llum, el petit satel.lit xinés que portarà com a passatger. És la caixa amb la parabòlica blanca.
En aquest nou vídeo es veu molt millor tota la missió, inclòs l'alliberament de la cuca de llum en orbita marciana.

L'MSL Curiosity, sembla realment que s'estigui enviant un platillo volante a Mart. ;-)

... i de mentre a Mart l' Opportunity s'ha de preparar per afrontar l'hivern. Com que el petit rover funciona amb llum solar, quan arriba aquesta època de l'any ha de buscar un indret on aparcar i ha de quedar inclinat direcció nord per tal de poder aprofitant millor la tènue llum que li arriba. Enguany hi ha més pols en l'atmosfera del que és habitual, de manera que li han buscat un indret batejat com a Winter Haven i esperem que hi arribi a temps en un parell de setmanes.
Ho podeu seguir des del bloc The Road to Endeavour.

Encapsulat!

2011-10-07T21:07:00.001+02:00

Voleu veure com es posa un intrèpid robot explorador dins la càpsula que l'ha de portar a un altre planeta?

Les fotos són aquí.

NASA prepara el tweetup del Curiosity

2011-10-05T21:08:00.001+02:00

Aquest dimecres la NASA ha obert la convocatoria per presentar solicituts per poder assistir al tweetup del llançament del MSL, Curiosity pels amics.
Com ja acostuma ser habitual en aquesta mena d'esdeveniments, seran només 150 els tuitaires escollits per presenciar en directe i primeríssima fila el llançament del coet que portarà el nostre intrèpid explorador cap a Mart.
El llançament és farà a les famoses instal.lacions del Kennedy Space Center de Cap Canaveral, Florida USA.

Si sortiu escollits us haureu de pagar el viatge i l'allotjament, doncs ells només hi posen l'entrada i la visita posterior a les instal.lacions. No se si hi haurà pica-pica.
En el darrer tweetup, la de la sonda Grail hi varen haver més tuitaires no pas periodistes.
Si us hi voleu apuntar i per saber-ne més detalls ... inscripcions aquí. Sort!!

Us deixo aquí tres referències de tweetups recents:

- El del darrer vol d'un transbordador, relatat per Wicho, un dels autors del bloc Microsiervos. En podeu escoltar una presentació molt recomanable, més que recomanable, imprescindible.

- La de la sonda Juno, fet per Daniel Marín del bloc Eureka. Ho explica molt bé també.

- I de la tercera, la del Grail, en podeu trobar referències en aquest article del diari Ara i hi va anar Armengol Torres.

Россия товарищ

2011-10-04T21:09:00.000+02:00

He canviat l'etiqueta dels posts referent a tot el tema del Curiority per no cometre la injustícia de deixar en un segon pla la camarada russa Fobos-Grunt ( Фобос-Грунт).

Doncs si, resulta que aprofitant la conjuntura planetària que permet el viatge a Mart, no només partirà cap el planeta vermell el nostre intrèpid explorador ianqui sinó que anirà acompanyat en el seu viatge per la sonda russa Fobos-Grunt. De fet la russa marxarà un dies abans, concretament i si no hi han canvis s'enlairarà el 8 de novembre des de Kazakhstan.
Faran el viatge "junts" però tenen missions molt diferents. La Fobos té com a objectiu la lluna marciana d'aquest nom, on hi aterrarà uns mesos després que el Curiosity ho hagi fet al planeta. Tot i marxar abans, la russa s'haurà de prendre el seu temps per fer unes maniobres d'aproximació doncs no podrà comptar amb cap atmosfera per fer la frenada.

Aquesta proposta també és molt ambiciosa, doncs apart de que serà la primera vegada que una sonda aterrarà en una lluna d'un altre planeta, la sonda russa marxa amb bitllet de tornada.
Si, tindrà una petita sub-sonda que s'enlairarà de la lluna marciana i tornarà cap a casa amb uns 200 grs de roca lunar.

Per si no n'hi hagés prou, la Fobos-grunt portarà un passatger en el seu camí cap a Mart. Es tracte de la sonda xinesa Yinghuo 1 (萤火一号, que significa Cuca de llum 1) i que anirà a orbitar el planeta vermell.

Al vídeo no surt la Yinghuo, però la podeu veure en aquesta altra foto de família abans de partir cap al cosmodrom de Baikonur. És aquesta capsa que hi ha dins l'estructura que separa l'aterrador (la part de d'alt amb potes) i els tancs de combustible.

El tamany

2011-09-21T21:33:00.002+02:00

Com ja sabeu el Curiosity o Mars Science Laboratory no serà el primer rover en rodar per Mart. Ha tingut, i encara té, uns llegendaris predecessors.
Primer va ser el petit Sojourner i posteriorment els rovers bessons Spirit i Opportunity. L'espectacular èxit d'aquestes missions donen un plus de pressió al nostre protagonista. Doncs eren pensades per durar 90 dies i encara avui, set anys després, segueixen funcionant. Bé, l'Spirit va emmudir el passat més de maig, però l'Oppy encara continua explorant el planeta vermell.

M'agrada aquesta foto on hi ha una comparativa d'unes repliques dels rovers.

... o aquesta altra, que permet fer-se una idea del seu tamany comparant-ho amb un Mini.

Aquestes fotos les he tretes d'aquesta pàgina de Sondas espaciales. On hi ha molta i molt variada informació sobre el rover.

Ticket to Mars

2011-09-13T21:10:00.002+02:00

Ja comencen a preparar el coet Atlas V que haurà de portar al nostre amic Curiosity en un viatge sense retorn cap a Mart. Més fotos aquí.

Cràter Gale

2011-07-22T21:11:00.001+02:00

Doncs si, ens anem cap al cràter Gale i si tot va bé hi arribarem l'agost de l'any que ve. Ho ha anunciat la NASA aquest divendres. El lloc triat a enviar el Curiosity ha estat el cràter Gale, renunciant a anar al cràter Everswalde.

Quan et gastes una fortuna en construir un robot caminador d'aquest ja tens clar que no podrà anar per tot el planeta i per tant és molt important triar el lloc on el deixaràs caure. Ha de ser un indret interessant, amb quelcom per observar. En aquest cas l'interes recau en ser un lloc on possiblement hi anava a parar un antic riu marcià i per tant hauria d'estar ple de sediments que poden ser analitzats pels instruments del MSL.

I ja tenim un vídeo de l'indret escollit on enviaran al Curiosity, i no, no tinc ni punyetera idea de com s'ho fan per afinar tant la punteria.

Curiositat pel Curiosity

2011-06-28T21:12:00.001+02:00

No teniu curiositat per saber que és això del Curiosity?

Amb tanta maniobra segur que el Sr Murphy deu d'estar babejenat. Tinguem clar que aquesta aventura té el seu risc de no sortir bé.

Passi el que passi ho podeu seguir a la xarxa doncs el Curiosity té, faltaria més, twitter, web i facebook.

Ara ja el tenim al Kennedy Space Center de Florida i la finestra de llançament per anar a Mart és des del 25 de novembre al 18 de desembre d'aquest any.

Colom, les Viking i el Curiosity

2011-06-25T21:14:00.002+02:00

Diuen que els víkings van arribar a Amèrica abans que en Cristòfor Colom, clar que aleshores no ho van tenir fàcil per difondre la seva gesta a tota la gent de la seva època.
En Colom, en canvi si que ho va explicar i la seva descoberta és va difondre per arreu, imagino que d'una manera lenta per al que nosaltres estem acostumats.
D'entrada va haver d'esperar a tornar per relatar la seva descoberta i, malgrat tot, m'agradaria saber quants del seus contemporanis van entendre realment què s'havia descobert.

L'arribada de Neil Armstrong a la lluna és va poder seguir en directe per la TV però jo, com molta altre gent, vam saber de l'arribada de les dues sondes Viking a Mart gràcies al llibre i serie de TV Cosmos de Carl Sagan.

Pocs dies abans d'escriure aquest post la sonda Cassini va sobrevolar Helena, un petit satèl·lit de Saturn . Les dades obtingudes van viatjar a través de l'espai a la velocitat de la llum abans d'arribar a la terra, on van ser processades i al cap d'unes hores publicades a la xarxa i seguidament difoses, tuitejades, postejades, comentades, debatudes i sobretot admirades per la comunitat 2.0 ...

... alhora que ignorades per la majoria de la gent i mitjans de comunicació. Una mica com els antics víkings.

Fa pocs dies també un nou viatger ha fet les maletes. Després de l'èxit dels rovers marcians Spirit i Opportunity, la NASA es va involucrar en un nou projecte de robot que rodarà pel planeta vermell. Milers de milions de dòlars després el Curiosity ja està a punt i l'han embolicat per dur-lo ja cap al lloc de llançament pel seu viatge sense retorn.

No vaig poder veure als víkings desembarcar a Amèrica, ni sentir l'emoció de les naus Vicking arribant a Mart, però ara gràcies a les eines 2.0 m'he reservat un seient a primera fila davant de l'ordinador per presenciar quasi en directe aquesta fascinant i arriscada aventura ... t'hi apuntes tu també?. Des d'aquí l'anirem seguint.

Bon viatge Curiosity!